Gerard Quintana i la immersió

FOTO: DANIEL BONAVENTURA

Article publicat al Diari de Girona (26/10/2011)

Molts bits -més que tinta- ha fet córrer l’entrada d’El convidat a la casa eivissenca d’en Gerard Quintana. La tendra escena domèstica dels fills del cantant, ja estiradets, incapaços d’articular una paraula en català va desencadenar una tempesta a la xarxa. Alguns van invocar la llibertat del líder de Sopa de Cabra, més triomfant que mai després de convocar 60.000 espectadors en set concerts. La majoria, però, eren detractors frustrats de veure el seu líder –Gerard és un respectat mediàtic que s’ha indentificat inconfusiblement amb l’independentisme– incapaç de transmetre la  llengua pròpia als fills. En Pep Nadal, en els anys de rector de la UdG, acostumava a distingir entre ensenyar i educar. Ensenyar és pròpiament la feina de les escoles, on també hi ha mestres vocacionals que eduquen. Però educar és, per deure moral, cosa dels pares. Evidentment, tots els pares, i també en Gerard Quintana, poden claudicar. Ells sabran les raons. No seré jo qui els jutgi. Em sembla, en canvi, lamentable que el sistema escolar d’una part de l’àrea de parla catalana com Eivissa no garanteixi la immersió lingüística en la llengua pròpia.

Etiquetes: català, Gerard Quintana, immersió lingüística, llengua