Article publicat al Diari de Girona (19/10/2011)
Vaig aprofitar una cua a La Caixa -o era a Movistar?- per rumiar sobre els diferents cervells que conté el nostre cap d’homo sapiens sapiens. Resulta que tenim un primer cervell antiquíssim, que ordena els instints, un òrgan semblant al que regeix la vida dels cocodrils. Però tenim també sobreposat un altre cervell localitzat més a la superfície, sota la volta cranial, el qual és capaç de processar raonaments i conceptes abstractes. Aquest és el que ens fa intel·ligents, el que ens permet ingènuament creure que hem superat l’animalitat. Però els dos cervells estan en permanent contradicció. No invento res. Ho he trec de lectures fresques d’estiu: Albada a Lisboa, de Lluís Busquets i Grabulosa, i L’elegància del número zero, de Lluís Muntada. Bé podria ser aquest tret biològic del doble cervell l’origen del mite bíblic de l’àngel bo i el dimoni dolent. Quan les baixes passions demanen carnassa, ens reprimim amb raonaments intel·ligents del tipus «si degluteixo un tercer plat d’arròs, m’engreixaré» o «deixem-ho córrer, queda clar que ella no en té ganes». Que avançats eren els autors dels textos bíblics! I quina força de voluntat s’ha de tenir per complir-los!
Etiquetes: Lluís Busquets, Lluís Muntada
