Un jove demana caritat

Aquest home depén de la caritat. Foto: Daniel Bonaventura

Un home jove, geperut i coix, que necessita d’una crossa per sostenir-se, demana caritat des de fa dies pels carrers més cèntrics d’aquesta Girona viva i de colors. No queda clar si la tasca social anunciada per la nova Fundació Príncep de Girona, amb Arcadi Calzada al capdavant, contribuirà a paliar el patiment dels desheretats. No cal esperar, però, grans progressos d’una entitat que tendeix a perpetuar l’antic sistema assistencial-caritatiu. Sabut és que la caritat depén de l’estat de gràcia dels potentats i retarda la consolidació d’un autèntic estat del benestar que garateixi un sostre digne per a tothom. La jove Mary W. Shelley escriu a l’edició de 1818 del seu celebrat Frankenstein, parlant de la Confederació Suïssa: «Les institucions republicanes del nostre país han produït costums més simples i més feliços que els de les grans monarquies dels països que ens envolten. D’aquí ve que hi hagi menys diferències de classe entre els habitants, i que els de les més baixes —en no ser ni tan pobres ni tan menyspreats— siguin de maneres més refinades i morals que a altres llocs. A Ginebra, un servent no vol dir el mateix que a França o a Anglaterra. Justine, acollida així en la nostra família, va aprendre els deures d’una serventa, una condició que en el nostre afortunat país no inclou pas la idea d’ignorància, ni el sacrifici de la dignitat de l’ésser humà».

Etiquetes: Arcadi Calzada, caritat, Fundació Prínceps de Girona, Girona