il·lustració: daniel bonaventura
Sabut és el retard amb què els ajuntaments paguen proveïdors i altres obligacions contretes. Coneixem l’efecte amplificador de la crisi que aquesta indolent actitud municipal comporta. I no podem deixar de tenir clavada al cor l’antiga espina i l’agra mala llet. Som testimonis de l’abús impunement practicat sempre contra els més indefensos. Ens posem en la pell dels desheretats –geografia sagnant de ferides fresques obertes sobre antigues cicatrius resseques– i sentim vergonya aliena. Ens posen en el cos danone de pell ben hidratada dels privilegiats responsables de l’abús i, a la vergonya aliena, s’hi suma la indignació. Encara no ens atrevim a aixecar el dit acusador. Tenen més força i ens poden contenir. Però sempre hi ha qui es creu distingit i encara espera la salvació individual. Com per exemple el Sindicat de Músics de Girona, que ha decidit destinar, a temps complet, una persona l’única comesa de la qual és cobrar els ajuntaments que no paguen. La burocràcia genera burocràcia. El menyspreu que han hagut de patir i pateixen els músics en aquest país és inveterat, es perd en la foscor del temps. El músic –el creador en general, sigui de cinema, teatre o literatura– és imprescindible per a una societat sobresaturada d’estrés. Si al vespre no vas al ritual exorcista de les arts escèniques, l’endemà no trobaràs motivació per aixecar-te del sofà. El Sindicat de Músics, assegura el seu president, Antoni Mas, s’ha refet parcialment gràcies a la persistència d’aquesta mena d’home del frac o pantera rosa que persegueix implacable ajuntaments morosos. Només així s’ha aconseguit cobrar antiquíssims deutes. Aquest intent de dignificació de la figura de l’artista no té, però, el camí totalment lliure de traves. Els ajuntaments continuen pagant amb molts mesos de retard. La diferènciea és que ara han de negociar, treballen sota pressió. Res, només volia escampar la bona nova que qui s’organitza defensa millor els seus drets. I de passada exhibir –ja em perdonareu la immodèstia– aquest dibuix que he fet expressament per a una notícia sobre aquest tema dels músics que no cobren, per al Diari de Girona, però finalment, en el procés d’edició, sembla que serà substituït per una foto d’arxiu. Gràcies a internet el dibuix no quedarà totalment inèdit.
Etiquetes: ajuntament, Antoni Mas, artistes, Girona, Sindicat de Músics
