Zapatero equipara Catalunya amb Espanya

El subconscient va trair ahir el president espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, quan feia unes declaracions a propòsit del finançament: “Vamos a cumplir razonablemente con Cataluña i con España”. És a dir, va admetre implícitament l’existència de dues nacions i les va situar al mateix nivell. Comença a percebres la possibilitat de canvis històrics en les relacions Catalunya-Espanya. El llenguatge políticament correcte implantat durant el llarg període autonomista sempre subjugava Catalunya a Espanya. Si els representants polítics espanyols comencen a deixar escapar expressions com aquesta (Zapatero no és el primer que rellisca) és perquè d’alguna manera contemplen nous escenaris per resoldre la crisi del finançament. Unes declaracions del diputat del PSC Dani Fernàndez revelen quin és ara mateix l’ordre de discussió a la cúpula del PSOE: “Si no votem els pressupostos (estatals del 2009) obrirem una crisi institucional importantíssima que únicament pot beneficiar el PP”. Dani Fernández és secretari general adjunt del Grup Socialista al Congrés dels Diputats de Madrid i membre del Comitè Federal del PSOE. Mentrestant, el President Montilla alerta que “no tenim una paciència infinita”. Per la seva part, Gemma Calvet, tertuliana al programa de Josep Cuní, sostè que si el PSC pressiona Madrid advertint que replantejarà les relacions amb el PSOE, bé deu haver calculat abans la seva força en cas d’haver de competir electoralment amb el PSOE.

El Palau s’equipa amb papereres antivirus

Davant els reiterats incompliments de l’administració no tenim més remei que rebel·lar-nos i intentar fer sentir la nostra protesta, o bé posar-hi pell morta, claudicar. Quin remei! Per més que les directives europees de Salut reclamin iniciar urgentment campanyes preventives per lluitar contra la pandèmia d’hepatitis, l’administració catalana fa l’orni o bé no té pressupost ni per protegir la seva gent. Familiars i malalts d’hepatitis hem quedat perplexos en descobrir que el Palau de la Música Catalana, de Barcelona, magna institució consagrada a la difusió de la cultura més refinada, s’ha equipat amb una mena de papereres tecnològiques que “desinfecten” i “inactiven” els virus d’Hepatitis B, Hepatitis C i Sida. O almenys això anuncia Cannon, el fabricant d’aquests contenidors pensats per reciclar xeringues i altres detritus usats pels malalts infectats en fase de tractament farmacològic. Agraïm que es prenguin mesures per protegir la població no contaminada, però ens preguntem per què encara s’ha informat a través dels mitjans de comunicació de masses dels perills d’unes malalties infeccioses que motiven la compra dels esmentats contenidors tecnològics. El Palau de la Música és una institució pública, la qual cosa demostra que els representants polítics que el gestionen són conscients de la necessitat d’actuar contra aquestes malalties infeccioses. Ens preguntem si es protegiran altres edificis i també si hi ha algun informe que recomani la marca Cannon. Ja que les papereres equiparen els virus de les hepatitis C i B amb el de la Sida, voldríem saber, finalment, per què el Govern només dóna dades de població infectada amb Sida i, en canvi, evita donar xifres i percentatges de malalts d’hepatitis C.

Una foto silenciada

Presa fa un parell d’anys a Girona, aquesta foto es va brindar a la premsa convencional, però no es va publicar. L’Ajuntament de Girona no s’ha sentit, doncs, pressionat a reparar aquest pas de zebra que no condueix enlloc, trampa mortal per a vianants, nyap de l’urbanisme executat a corre-cuita. Les noves tecnologies permeten ara difondre aquesta imatge de denúncia perquè faciliten la comunicació horitzontal, prescindint de l’editor de premsa convencional, que sovint actua condicionat pels interessos polítics i econòmics. Situat a l’arrencada de la pujada de Montjuïc, aquest pas de zebra, d’ús obligat per a la mainada de l’escola del barri, continua avui exactament igual com es mostra a la fotografia, amb l’afegit que la pintura blanca sobre l’asfalt s’ha deteriorat i és de més difícil percepció per als conductors.